A debat

Idealitzar la lectura 

Està de moda potenciar el llegir. Tothom s’apunta a cantar-ne les excel·lències. I, cosa curiosa, solen ser els lectors més esporàdics o circumstancials els que en proclamen més alt i fort les bondats.

A nivell institucional, editorial, cultural, educatiu... s’han desfermat campanyes i propagandes diverses. Potser cal. Però sovint en veiem moltes amb un estil que lamentablement utilitza estratègies enganyoses.

Solen partir de reclams molt visuals (cartells, fotos, vídeos...) amb estètiques que sovint ratllen l’afectació i la cursileria. Situen lectors totalment absorts en atmosferes acollidores, bucòliques, fantàstiques.. o bé llegint en agradosa companyia (tant pot ser un futbolista famós com un drac!). Pretenen associar el fet de llegir a sensacions de facilitat i felicitat. Com si només d’obrir un llibre ja quedéssim transportats automàticament a zones o situacions meravelloses.

Llegir és una altra cosa. La lectura és una planta que creix amb temps, silenci, soledat i molta curiositat intel·lectual. Pot arribar a ser molt satisfactori llegir, però aquest resultat sol ser directament proporcional al temps i l’esforç invertit. Perquè llegir demana fidelitats de llarg recorregut, per adquirir agilitat lectora, per buscar i escollir lectures adequades, fins tot per buscar i trobar temps per llegir.

És el que transmet el llibre i no el fet de llegir en si, el que, si es dóna el cas, anirà generant dinàmiques d’afició, il·lusió, reflexió, creixement personal, diversió, ampliació de perspectives... I per què no? de felicitat, però segurament no serà immediata.

La decepció d’un incipient lector entre les expectatives que provoquen aquesta classe de propagandes i les dificultats que pot trobar en la pràctica, poden portar a l’abandonament. L’efecte contrari que es pretenia aconseguir.

La lectura no mereix ser tractada com un producte de màrqueting qualsevol del qual, per vendre’l, agafen les possibles bondats, les magnifiquen presentant-les de forma esplèndida i intenten forçar-ne un ús generalitzat. Aquestes estratègies podran ser estètiques, però en aquest cas potser no són gaire ètiques.

Foc d’encenalls.

Consol 

Faig neteja de llibres cada primavera 
84, Charing Cross Road - Helene Hanff  (Traducció de Puri Gómez Casademont)
 
"Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'l empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que llenço un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS! NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre. 

"18 de setembre de 1952"